domingo, 28 de junio de 2009

Qui m'ha tocat? Comentari a la Lectura de l'evangeli segons sant Marc 5, 21-43

Qui m'ha tocat?



Veim Jesús enmig del renou i de les empentes de la gernació, tant més que el rumor s'escampa de pressa: Jesús farà un miracle, va a curar la filleta de Jaire! La multitud tapa Jesús.I vet aquí que una dóna més colzades que els altres.

Vol, costi el que costi, acostar-se a Jesús, tocar encara que només sigui la voreta del seu vestit, perquè també es vol beneficiar del poder d'aquest home de Déu, posar fi al seu martiri que dura ja dotze anys. Arriba de per darrere, toca el vestit. De cop Jesús s'atura, es gira i demana: Qui m'ha tocat? La reacció dels deixebles:
- Veus que la gent t'empeny pertot arreu i encara preguntes qui t'ha tocat?
Però Jesús està del tot atent a la presència d'aquella dona, a la seva desgràcia, com si no i hagués ningú més davant d'ell. Tocat, impressionat pel coratge i per
la fe d'aquella dona, li retorna la salut. Jaire és sempre allà. Aleshores li anuncien la terrible notícia:
- La teva filla s'ha mort! Llavors Jesús manifesta una disponibilitat extraordinària: no, no ha oblidat Jaire, ho ha sentit tot, fins i tot quan era ocupat amb aquella dona malalta. Diu al pare plorós:
- No tenguis por; tenguis només fe. La filleta viurà.
Jesús, enmig de la multitud, resta atent a cadascú. No hi ha ningú que sigui anònim als seus ulls. És que ell és ple de l'amor del Pare per cadascun dels seus fills. De tot dirigit vers el seu Pare, a escoltar-lo en cada moment, en un diàleg cor a cor en cada instant, ell és capaç de tenir una atenció immensa a cada desgràcia i sofriment. No importa qui sigui el qui vagi a ell, ni importa cap situació: sempre donar la seva atenció a aquella persona com si fos l'única al món. Açò és sempre veritat, i ara molt més quan Jesús és ja a la plenitud de la glòria del seu Pare.
Així, si jo, em pos a fer silenci dintre meu per escoltar millor Jesús, a través de la seva Paraula, si jo agaf temps per a la pregària interior, per aprofundir el meu
silenci interior, també jo mateix esdevindré més atent, més disponible als altres, manco estirat amb els altres. Segurament tots podem pregar demanant: Senyor Jesús, dóna'm la gràcia del silenci interior que escolta i estima.

Josep Sastre Portella
Full dominical de l'Esglèsia de Menorca Número 1407, 28 juny 2009)